Un relat emotiu i universal sobre l’absència, la memòria i el llegat que deixen les coses petites.
Care Santos construeix un llibre que és, alhora, un dietari íntim, un elogi de les coses petites i una exploració d’un dol que no és només tristesa, sinó també amor reconegut i que pregunta amb tendresa de quines coses i de quines persones estem fets.
Quan la protagonista s’enfronta a la silenciosa i inevitable feina de buidar l’espai que un dia va ser llar, cada objecte —una manteguera de vidre, unes ulleres, un interruptor— es converteix en una porta cap a una memòria, cap a una relació inacabada i cap a una veritat que costa dir en veu alta.
Buidar la casa connectarà amb qualsevol lector que hagi sentit l’eco de l’absència entre les parets d’una llar, perquè tots, tard o d’hora, haurem de tornar a un lloc i entendre que allò que hi queda parla més fort que les paraules.
